Recorrer els carrers dels diferents pobles de la comarca porta al visitant a assaborir el seu interessant patrimoni arquitectònic. Molts edificis estan en mans privades i uns altres han estat reconvertits per albergar hotels o altres serveis, la qual cosa la seva visita permet viure una experiència realment autèntica.

La casa de Santjoans, situada al centre de la població, entre la Plaça Vella i el Sol de Vila, destaca com a edifici del gòtic civil nobiliari. Va pertànyer a la casa noble de Santjoan, de la qual procedeix el nom d’aquest palau. El cognom prové de Catalunya, i es va extendre pel Regne de València a partir de la conquesta cristiana. En nombroses localitats de la zona hi ha hagut cases nobiliaries de Santjoans entre els segles XIII i XV.

A Cinctorres, l’edifici té el seu origen en el s.XV, encara que la seva estructura actual és del s.XVII. Es tracta d’un palau d’estil gòtic aragonès, que es troba molt bé conservat externament. Consta de dues altures i la seva façana és de pedra despuntant un aleró de fusta. Té una torre quadrada amb coberta a quatre aigües en el vèrtex de la qual apareix la Creu de Malta. A l’interior conserva els escuts heràldics en policromia de les famílies del Palau. En un saló figura un altre escut corresponent a les armes de Santjoans, personatge natal d’aquesta població molt recordat per la seva lluita contra els invasors francesos. A una altra sala, ja en un pis superior i segurament la més destacable, se’ns presenta tot el paviment i les parets cobertes de ceràmica zoo-mòrfica. Destaquen també les escales interiors, que són de fusta treballada. Actualment és propietat de la Diputació Provincial de Castelló, que la té cedida a l’Ajuntament amb finalitats museístiques i d’activitats culturals.

La porta de fusta és del segle XIX, i a dalt té un escut heràldic en pedra dividit en 5 parts. Cada part representa un símbol heràldic dels Santjoans. Les dos superiors són torres de plata, al centre trobem una àguila de sabre, que representa als Santjoans de Catalunya. Baix, a la dreta, dos llops de sabre i a l’esquerra un altre arbre de sinople i el llop de sabre.