Passos transhumants.
La història dels Ports no es comprèn sense els tradicionals passos transhumants que transcorrien entre pobles, llogarets i paratges naturals de la comarca. Com a través dels seus camins i pistes passaven ramats dirigits cap a terres llunyanes, a centenars de quilòmetres, per sobreposar-se a l'hivern o, a la inversa, tornar per fugir de l'estiu. Viatges anuals d'anada i tornada en què la comarca era testimoni d'una de les activitats més tradicionals i antigues que es recorden, ja que els pastors i les seves transhumàncies són i continuen sent patrimoni humà i cultural d'una societat que, tot i no ser-hi ancorada al sector primari, segueix vivint-ne i cuidant les arrels dels antecessors. De fet, als Ports el bestiar continua tenint un gran pes estratègic en l'economia diària de la població de cada poble. Ja sigui per les diferents carns, la llet o els fabulosos formatges, però els productes derivats de la cura dels animals segueix sent primordial pel dia a dia dels habitants.
Passos transhumants.
La posició central entre les serres de Terol i la costa de Castelló la converteix en un lloc d'obligat pas per a ovelles o vaques que circulen, amunt i avall, cap a el seu nou parador dirigides per pastors i els gossos guia. Així, les diferents canyades existents a llocs com La Llàcua, Ares, Castellfort o Vilafranca van ser i, segueixen sent encara que en menor mesura, carreteres d'animals amb una massiva importància per al sector. Els passos transhumants són inherents a la identitat dels Ports. La immensa xarxa de camins existent entre els pobles de la comarca és una característica innata a un territori les pastures del qual han estat permanentment ocupats per ramats. Els que, alhora, havien de migrar cada mig any. A Vilafranca, per exemple, s'especifica la ruta del Llosar pel fet que un tram del camí passava davant de l'Ermita de la Mare de Déu del Llosar, situada a escassos quilòmetres de la localitat, que s'ha convertit en un important pas tant per a ramats pels seus abeuradors com per a pastors pels seus descansadors.
Passos transhumants.
Aquesta ruta baixava els animals de les serralades turolenques de Gúdar i del Maestrat fins a les comarques del Baix Maestrat castellonenc o el Montsià i Baix Ebre tarragoní. És a dir, un trajecte amb desenes de quilòmetres que a Vilafranca ajuntava dues rutes: els ramals procedents de Sollavientos (Allepuz) i Fortanete. A partir de la Mare de Déu del Llosar es creuava pel Pla de Baix, la Creu de Sant Isidre o el Mas de Cabestany, tot a la mateixa localitat dels Ports. Després seguia cap al terme d'Ares del Maestrat per l'Hostal de la Canà, la Casa del Peiró, el Mas dels Hostals o la Bassa Verda. Per a continuació, i abans de baixar cap al Baix Maestrat per Catí, es passava per la Llàcua i pel barranc de Salvassòria, llogarets de Morella que s'han despoblat amb el pas dels segles.
Passos transhumants.
Cada localitat de la comarca dels Ports, al seu terme municipal, està partit per diferents camins que funcionen com a canyades reservades per al pas de ramats. Entre l'un i l'altre poble, els animals es refresquen en fonts naturals com la Font de Salvassòria o la Font del Llosar, i mengen de la mateixa muntanya, funcionant com una màquina natural que desbrossa camps i muntanyes i els protegeix dels incendis. Tot i això, aquesta històrica activitat s'està perdent amb el pas dels anys per les complicacions que presenta el sector, com la recompensa econòmica insuficient pel dur treball a realitzar. En conseqüència, el pas transhumant ha decaigut durant les darreres dècades, deixant aquesta tradicional activitat en un fet testimonial, gairebé anecdòtic. Alhora, els cada vegada menys pastors també han incorporat nous artefactes com els sacs de dormir, per assegurar la seva salut en nits fredes al mig de les muntanyes.
Passos transhumants.
Comments