En caminar per les valls verdes i muntanyes dels Ports descobrim una arquitectura pròpia, diferent a la trobada en moltes zones o països, que identifica la identitat pròpia d’un poble. Parlem de la pedra en sec. Una tècnica constructiva en la qual no s’empra cap classe de material com a argamassa, sinó que és la destresa dels constructors la que aconsegueix que les pedres, superposades d’una manera concreta i cuidada les unes sobre les altres, es mantinguen en peus i perduren durant dècades, fins i tot segles, orgulloses i impassibles al temps.
Aquesta tècnica s’ha utilitzat durant anys per a crear murs, parets, casetes, bancals o pous. Centenars de construccions d’aquest tipus es troben de llarg a llarg de la comarca dels Ports. I és que, no per res, la tècnica constructiva de la pedra en sec està declarada, des de 2018, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Tots els municipis de la comarca compten amb construccions de pedra en sec entre el seu patrimoni arquitectònic, però alguns, com Castellfort, enlluernen amb diferents construccions com alguns refugis de pastors molt ben conservats als voltants de Sant Pere i de camí a Vilafranca.
No obstant això, és precisament aquest últim poble anomenat el principal exponent de la pedra en sec a la comarca dels Ports: Vilafranca. La necessitat dels avantpassats dels actuals veïns i veïnes del poble d’aconseguir un espai major de terreny apte per al conreu i la cria de ramat els va portar a extraure de la terra pedres de gran grandària que, després, van aprofitar en la construcció dels pous, bancals o corrals que ajudarien a florir els seus cultius i a donar menjar, beure o acollir als animals.
Tal és la tradició de la pedra en sec a Vilafranca que, l’octubre de 2006, a l’edifici gòtic de la Llotja, es va inaugurar el primer Museu de la Pedra en Sec de la Comunitat Valenciana. Un espai en el qual el visitant té l’oportunitat de conéixer aquesta interessant tècnica constructiva, els models existents, les tipologies de casetes, les ferramentes emprades o el paisatge humanitzat creat gràcies a ella. Maquetes, panells informatius, recreacions i projeccions amb fragments de l’audiovisual “Tota pedra fa paret” ho fan possible.
Juntament amb el Museu, Vilafranca disposa de tres itineraris senderistes senyalitzats per a conéixer el paisatge de la pedra en sec. Aquests són “El Pla del Mosorro”, “Les Virtuts” i “La Parreta”. El primer d’ells mostra l’acció de l’home, especialment de pastors i ramaders, sobre l’entorn natural per a millorar el seu ús en la cura de les pastures i ramats. Així, es troben, sempre utilitzant la tècnica de la pedra en sec, parets dividint parcel·les; refugis de pastors; corrals o pous. En definitiva, un museu etnològic del patrimoni de la pedra en sec a l’aire lliure.
Quant a la ruta de “Les Virtuts”, es conserven casetes, parets, camins, escales… conformant un complet paisatge on la pedra es torna protagonista. Aquesta ruta mostra un passat agrícola en el qual el conreu de cereals i creïlles era essencial. Finalment, tenim “La Parreta”. Itinerari que discorre per un bosc mediterrani de carrasques, roures i pinedes. Els murs de pedra en sec servien per a establir límits entre les propietats d’aquells que vivien de l’extracció de la fusta dels boscos.
Encara que aquesta tècnica constructiva semble ancorada en el passat, la veritat és que a Vilafranca està molt viva. Sense anar més lluny, en els últims anys el municipi està guanyant una nova construcció. Una ‘muralla xinesa’ a l’estil vilafranquí i de pedra en sec gràcies a un veí que, com a hobby i amb una gran dedicació, ha construït, durant dues dècades, aquesta nova obra de l’arquitectura local.
Vilafranca és terra de la pedra en sec. Els Ports, punt de trobada de camins i sendes on aquesta tècnica travessa fronteres locals. Cap visita als Ports està completa sense conéixer les construccions d’agricultors i pastors que conformen un paisatge diferent i ple de vida i tradició.
