Passejar pels Ports és passejar per la història dels homes i dones que, des de fa mil·lennis, han habitat aquestes terres. Terres en les quals els jaciments arqueològics han demostrat que la humanitat va triar, tria i triarà Els Ports per a viure i prosperar. Des d’aquestes línies ens traslladem a tres punts de la comarca: els túmuls de Sant Joaquim de la Menadella a Forcall, el jaciment de la Lloma Comuna a Castellfort i el d’en Balaguer a Portell.

La nostra primera parada serà a Sant Joaquim de la Menadella a Forcall. Es tracta d’una necròpoli situada a la serra de la Menarella. El seu descobriment va ser gràcies a la construcció del parc eòlic de la zona i els estudis sobre el terreny realitzats. S’han documentat 28 estructures i 20 depòsits funeraris en els quals van ser col·locades noranta persones, segons el ritu de la incineració, durant els segles VII i VI a.C, en l’Edat del Ferro. Les restes trobades corresponen a un menor d’un any, adolescents entre els 12 i 20 anys i adults. A més de restes humanes, s’han trobat diferents objectes en bronze, com braçalets o polseres; comptes de collar, penjolls o arracades. En la mateixa serra, a la Menarella, es troba el jaciment del Tossal de la Menarella, que data del Bronze Final, del qual es conserva una habitació amb set cubetes (segles IX i VIII a.C) i una sitja de l’època ibèrica.

A continuació, ens dirigim a la Lloma Comuna de Castellfort. Aquest poblat fortificat ocupa una superfície de 6.000 m² a una altitud de 1.295 metres al paratge de les Llomes de Folch. Segons les restes ceràmiques trobades i les restes dels murs, s’han identificat dos processos de formació del poblat: una primera fase que va començar en el Ferro Antic (segle VII a. C.) i, una segona, de l’època ibèrica. Amb unes imatges àrees que impressionen, el poblat de la Lloma Comuna va estar format per muralles, la Torre Sud, l’espai de l’Hàbitat i la necròpoli. A més de ceràmica de les diferents èpoques, la qual ha sigut fonamental per a la datació de l’assentament, s’han trobat restes metàl·liques bastant deteriorades com són objectes de bronze (fragments de braçalet, agulles o penjolls) i de ferro (claus, ganivets o una xicoteta falç). D’especial esment són els utensilis de pedra que han aparegut, com per exemple molins de vaivé, pedres d’esmolar o dos ídols.

El jaciment d’en Balaguer de Portell és l’últim que ens queda per descobrir en aquesta xicoteta ruta. En ell s’han trobat restes que demostren un assentament perdurable en el temps, ja que l’edat del ferro, l’època ibèrica i l’època romana estan presents. Es troba entre la serra de Gúdar i la costa del Maestrat. En Balaguer es defineix com un conjunt de nuclis rurals i no com un poblat en conjunt. Els diferents elements descoberts i estudiats permeten entendre la zona i als seus habitants com a agricultors i ramaders, aprofitant els recursos existents, i emmagatzemant diversos productes.